L'auca del senyor Esteve: en aquesta obra apareix el senyor Esteve que ha estat considerat com a proptotipus del burgès català. Jo crec que la seva manera de viure la vida és massa monotona. De que serveix sempre estar treballant sense gaudir de la vida perque despres ell no pugui gaudir les seves fortunes adquirides? Vale que si no ho gaudeix ell ho gaudiran els seus descendents però crec que és una mica injust, potser l'altre gent no opina aixì peró és el meu punt de vista.
Crec que Ramonet fa bé en no seguir en el negoci familiar si ell té una altre desitg. Trobo correcte de que el senyor Esteve deixi la fortuna al seu fill aixì ell tindrà la oportunitat de tenir més possibilitats per poder ser escultor.
Si jo fos el senyor Esteve viuria la vida d'una altre manera però suposu que ell estava influenciat també en la època que vivia...

7 pecats capitals: L'avaricia: l'avaricia és un factor negatiu que algunes persones poseeixen. Potser ho fan sense voler, sense cap mala intenció, peró es converteix en un rasge d'aquella persona.
Hi han persones que ho són consientment i que, cada di, es tornen mes.
També depen del àmbit on visquis i de la familia. Si els teus pares o la gent que tens al costat ho és, tu tens molts puns a ser-ho també (això no és sempre aixi).
L'avaricia és una cosa que té remei. Si una persona es dona compte de que és avar i veu que la demés gent no li agrada que sigui aixi, aquesta persona pot reaccionar i donar-se comte que en aquesta vida no has de ser aixì, que ho has de compartir quasi tot... perque sempre hi haurà un dia que tu necesitis algu d'una altre persona...

ÀNGEL GUIMERA: TERRA BAIXA

Quina mena d'amor expressen els dos protagonistes en aquest passatge?
En aquesta escena, VIII, es pot observar com Manelic ja està enamorat de Marta però Marta encara no està enamorada d'ell. Jo crec que està jugant amb els sentiments del dos homes (Manelic i Sebastià). Marta també hauria pogut deixar-li les coses clares al seu espòs abans de que aquest acabes enamorantse d'ella.
No entenc mol bé per que Marta li confessa tot i ho fa d'aquesta manera. Suposu que ho fa per no sentir-se tan culpable.
Per altre banda no se com acaba aquesta obra però, una posibilitat, seria que Marta s'acabes enamorant totalment de Manelic i que deixes de ser-li infiel amb Sebastià.
Jo si fos Manelic no la mataria per mol que Marta m'insistis però li faria laguna jugada...i sobretot no tornaria am ella. Suposo que si Manelic no ho fa es perque l'amor que sent per ella és més fort que el rencor i la ràbia.

Hi han diferents classes de cucs i diferents classes de morts. Hi han els cucs fastigosos d'un color fosc que són patètics i que ,apart dels frikis, normalment a la gent no els hi agraden i també hi han uns altres cucs que són fastigosos però no tant. Aquest són els cucs de seda. Aquesta classe de cucs son una mica més agradables de tocar, potser gràcies al fet que al cap d'un temps es tornen papallones.
Amb la mort passa el mateix. Hi han les morts dolentes i que ningú desitja (quasi totes les morts) i després hi han alguns casos que val més la mort. Potser en aquest cas també passa igual que els cucs de seda. Al cap d'un temps surgeix una nova vida...

Enyorança:
Com el dimecres no vaig venir al cole no se molt bé el que s'ha de fer, però m'han dit que haig d'escriure sobre l'enyorança, aixi que escriure el que se m'acudeixi sobre aquest tema.
Per mi l'enyorança és una paraula trista i que no utilitzo sovint. Quan enyores a algú ho passes malament perquè trobes a faltar a aquesta persona.
Hi han enyorances que són pasatgeres, vui dir que, enyores a una persona perquè ha marxat però que dintre d'un temps tornarà, però hi ha una altra enyorança que per mi encara és més trista. Aquesta enyorança és la de quan trobes a faltar algú però saps que aquesta persona ja no tornarà mai més, que està mort.

La meva opinió sobre matrimonis obligats:
La meva opinió sobre aquest tipus de matrimonis és molt negativa. Jo estic totalment en contra de que les noies s'haguessin de casar amb una persona que no estimaven pels diners o perque els seus pares l'obligaven. Si a mi m'obliguessin a casar-me a un senyor vell ho feria perque no tindria altre opció però ho passaria malament i segurament quan pugues li seria infiel. Esperaria a que el meu marit es moris per cobrar l'herencia i anar-men amb el meu amant.
Sort que ara els pares ja no obliguen a les seves filles a fer-ho. Crec que és una injustícia. Lo bo seria que et fessin casar amb un sexymboooooooool!!jejeje

Temes escatológics:
Sovint la gent s'escandelitza al parlar sobre temes escantológics com ara el cul, la merda, els mocs, les burilles del nas, els pits, etc.
Avegades són coses fastigoses i repugnants. Molta gent considera que si l'altre persona va de ventre o se li escapa un gas o se li cau el moquillo és un guarro i jo crec que no sempre és aixì. Crec que la persona que és ben educada sempre intenta dissimular el màxim possible aquestes coses fastigoses y que per exemple si no està sola pues no es tira gasos o es fa burilles al nas. En canvi, hi ha molta gent guarra i maleducada que no té respecte pels demés i ho fa davant dels altres en qualsevol moment.
La majoria de coses escatológiques són vitals o imprescindibles pel nostre organisme. Per exemple, si no defequessim no estariem vius i si per exemple mai ens moquessim sens taparia la orella i tindriem problemes auditius.

Infidelitat:
Jo crec que quan en alguna relació de parelles hi ha alguna infidelitat per un dels dos components és perquè la relació no acaba d'anar del tot bé. Segurament que la persona que és infidel té alguns motius. Poden haver-hi molts. El seu amor envers a la seva parella ha pogut disminuir, li agrada o s'ha enamorat d'una altre persona, se sent molt lligada aquesta persona i necesita llibertar,etc. Les causes poden ser molt diverses però en tot cas mai está bé ser infiel ( i no només en el ámbit de l'amor) perquè segurament si enganyes a l'altre persona li faràs mal i més val dir-li la veritat que no pas enganyar-la.

Desengany:
Un desengany amoròs, desde el meu punt de vista, és quean a tu t'agrada una persona però aquesta persona no et correspon pel que sigui. Segur que moltes vegades de petits ens ha passat, al menys a mi. Avegades ens fixem en persones i ens fan gràcia i ens començen a molar, però per elles no sóm res més que amics/amigues. Avegades ens podem fer ilusions i llavors quan t'anadones que realment no tens cap opurtunitat ho passes molt malament.
Jo crec que si tu estàs enamorada d'una persona has de lluitar per ella, però si veus que aquesta relació no tindrà futur perquè saps segur que a l'altre persona no li agrades, pues llavors si crec què el millor és passar d'ella i, potser, estaria un temps trista i descebuda, però segur què amb el temps coneixeria a una altra persona que també m'agradés.

No tot és el que sembla:
Aquesta frase es podria aplicar en molt àmbits però jo ara em centrare sol en un, l'amistat.
Moltes vegades tu confies en una persona i també esperes molt d'ella. Sempre penses que mai cap cosa et podra separar d'ella i que aquesta amistat durará sempre però moltes vegades això no és aixì. Amistats verdaderes hi han molt poques, potser les pots contar i tot amb els dit de la mà. Hi ha gent que per davant et fa pensar que es molt bona gent i que sempre et serà fiel però avegades no és el que sembla i potser quan tu no estas davant fa comentaris dolents de tu a altres companyes teves o va explican aquelles coses que tu li has explicat pensant que no les diria a ningú. A mi, personalment, m'ha passat això i et decepciones molt de l'altre persona. Potser si no coneixes molt a una persona, no saps realment com és i quan tens un problema o hi ha una discusió,etc. et dones realment conte de la gent que val la pena i de la gent que no, de la gent que ha estat sempre al teu costat i la que no. Jo penso que al final, potser al cap de bastant temps, et dones conte de com és realment aquesta persona i reconeixes que no és com pensabes que era quan la vas coneixer.

29

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Al llegir aquest octau m'imagino dos braus enfurits i un corrent molt depressa cap a un dessert i l'altre perseguint-lo.
Jo crec que la poor és una cosa molt dolenta en tots els àmbits i sobretot en l'amor. Tenir poor no et facilita les coses, sinó tot el contrari. Si t'agrada un noi o una noia la poor et fa tenir vergonya i la vergonya també desafavoreix molt alhora de conquistar. Jo crec que si t'agrada un noi no has de ser massa tímida perque potser per ser tan tímida no aconsegueixes res, però tampoc trobo bé anar mol de desvergonyit perque segons com actuis pot semblar que sol vulguis a la persona per certes coses.
La paraula poor també la relaciono molt amb l'àmbit de l'amistat. Moltes vegades es pot tenir poor a dir algu que li pugui sentar malamnet al teu amic. També hio han altres poors, per exemple jo avegades quan intueixu que algu em sortirá malament tinc poor a enfrentar-me aquesta cosa.
Resumin, en aquest octau Ausiàs March vol lligar-se a una dona peró, per una de les poors que he explicat anteriorment, no ho aconsegueix.

Holaaaaaaa!!En aquesta entrada he penjat algunes fotografies meves i de més gent que l'estimo moltissim!!!!!!!!jeje les fotos del vestuari tan molt wapes!!i mu vaig passar molt bé fent-les :) i la de la kris i meva pues la va fer el dani un dia que estavem pel corte ingles!! jejeje i el colaix del dani i jo el vaig fer mentre ell estava a asturias... jejeje i la meva pues la vaig fer fa poc....!!! Taria guapu que escribissiu algun comentari que sempre fan ilu xD deeeeeew!!
.::LaUrItA & DaNi::. Tkmmmmmmmmm -->2/3/05!!!!!!!

Guillem de Cabestany (...1212...)

He escollit una cançó d'aquest trobador per fer el treball d'aquesta setmana. La cançó va adreçada a una dama que té a Guillem de Cabestany presoner d'amor. En els versos es manifesta l'amor del trobador per aquesta dama. La cançó és molt bella i romantica i és una de les més conegudes de la lírica trobadoresca.
No sempre les històries dels trobadors tenen un final feliç però en aquest cas per mi el final no está del tot definit. Més que res és una declaració d'amor.
Al llegir la cançó m'imagino que és un amor prohibit (en el sentit de que la dama deu estar casada amb un altre home), és a dir que són amants, però que Guillem de Cabestany está profundament enamorat. En cada vers explica formes diferents del seu amor cap a la dama.
En els últims versos em faig una mica d'embolic perque sembla que aquesta dama haigui ferit una mica els sentiments de Guillem i sembla com si les coses no estiguessin del tot clares (això és la meva opinió).
En definitiva considero que és una cançó bastant extensa però que el seu contingut és molt bonic i agradable de llegir



I
El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.
II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.
III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.
IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.
V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol·licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.
VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.
VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.
VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

45. Dos son los focs qui escalfen l'amor de l'amic: la un és bastit de desigs, plaers, cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llagremes e de plors --> Aquest és un dels 366 versicles del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull. Per mi el significat d'aquesta frase és que l'amor té la seva part positiva i la seva part negativa. Quan estimes algú t'omple de felicitat i tens molts desitjos i plaers, però igualment també pateixes, plores i ho passes avegades molt malament. Jo penso que encara que els dos focs estiguin presents en l'amor, si realment les persones estan enamorades, guanya la felicitat.

Em dic Laura Dalit Sancho i tinc 15 anys. Sóc una persona molt alegre però quan em cabrejo tinc un caràcter bastant fort. M'encanta que la gent em faci riure. Sóc una mica maniàtica per certes coses. M'agrada molt sortir amb els amics i passar-mo molt bé. També m'agrada molt ballar i escoltar música i no m'agrada gens llegir.
Físic: sóc d'estatura normal (1.60 metres) tinc els cabell castany, llarg i rissat.Tinc els ulls grans i marrons. Porto un pircing al melic, un a dalt de l'orella i també tinc el segon forat a la orella.

BENVINGUDA AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!


Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!